Sobre les divisions del PP

Les paraules d’Ana Herraz, responsable de la Secretaria Confederal de Dona i Igualtat de CCOO, resumeixen prou bé les contradiccions del PP: “no deixen ser mare a qui vol ser-ho i a qui decideix lliurement no ser-ho se la limita amb lleis com la reforma del dret a l’avortament”. Herraz fa referència a la llei de Gallardón, però també al projecte del Ministeri de Sanitat que limita els supòsits per accedir a la reproducció assistida.

L’actitud paternarlista de Gallardón i els alts mandataris de la cúpula del PP han mobilitzat la societat espanyola, però també partits polítics com el PSOE i IU. Mocions a ajuntaments i diputacions per part del PSE o del PSOE-A, manifestacions a Segòvia o a Madrid –aquesta última bastant silenciada–, rumors que asseguren l’avortament de la dona de Rajoy l’any 1998... I l’única resposta que obtenim del president del govern és silenci. “Ens hem de centrar en el balanç de les reformes d’aquests dos anys”, però el tema de l’avortament ni tocar-lo, i encara menys a Europa.

La societat demana llibertat, potser una mica de keynesianisme o un New Deal a l’espanyola, i el PP només els ofereix polítiques restrictives, de concessions puntuals i d’austeritat. Tot això els ha portat al desgast electoral –els últims sondejos indiquen que el PP perdria 12,6 punts en unes eventuals eleccions respecte les anteriors– i a la fractura interna –la qual cosa demostra que ni tan sols el que defensen ho defensen bé, més enllà de judicis morals.

Celia Villalobos, Cristina Cifuentes o Alberto Núñez Feijoo no estan d’acord amb l’avantprojecte de llei de l’avortament, sobretot amb el supòsit de malformacions del fetus.  Javier Dorado, el líder de les Noves Generacions del PP, també s’ha manifestat en contra en un comunicat recent. Les opinions d’aquests quatre membres fan sospitar que el PP no es troba en el seu millor moment, malgrat que Cospedal ens vulgui vendre que el partit “està francament bé tal com està”.

Per als socialistes, la llei que promou Gallardón és un pas enrere. Fins i tot és més restrictiva que la de 1985. Aquesta reforma i moltes altres –com l’última, que vol treure la sanitat pública als espanyols que passin més de 90 dies a l’estranger– ens fan plantejar-nos moltes preguntes: Què persegueix realment el PP? Aconseguir més vots de l’extrema dreta? Hi ha un rerefons ideològic en els nous supòsits de la reproducció assistida o es tracta només de reduir costos? I el més important: Per què els detractors del PP no es manifesten amb més vehemència? Per resignació, per la nova llei de seguretat ciutadana...?

No podem afirmar que el PP vagi en contra de les llibertats dels ciutadans, però és cert que en els darrers temps ha impulsat un gran nombre de lleis que no compten amb l’aprovació de tothom, i que fins i tot han provocat diferències a l’interior del partit. Caldrà veure si aquestes reformes donen els seus “fruits”, tal com afirma Rajoy, i, sobretot, si les accepten a Europa.