Antiavalots sota sospita

El 14 de novembre del 2012 l’Ester Quintana va perdre un ull a la vaga general. Els Mossos imputats ho van negar fins i tot davant del jutge; "nosaltres no hi érem, no és cert que a aquella hora disparéssim pilotes de goma a la confluència entre Passeig de Gràcia i Gran Via..." Finalment, CiU i ERC van decidir que el 2014 es prohibirien les populars eines antidisturbis dels Mossos. Semblava que la policia catalana perdia autoritat. I casos com el de la mort de l’empresari Benítez a càrrec de vuit agents que només volien “reduir-lo” perjudiquen encara més la imatge del col·lectiu.

L’Ester Quintana volia ser “l’última víctima de les pilotes de goma” i havia aconseguit que el govern escoltés la seva petició. Els manifestants de Barcelona podien respirar tranquils; a partir del 30 d’abril del 2014 no hi hauria més repressions de la llibertat de manifestació, tot i alguna llei d’última hora –la nova Llei de Seguretat Ciutadana estableix multes de fins a 600.000 euros per pertorbacions greus de l’ordre públic. Nosaltres ens manifestàvem “tranquil·lament” pel 15-M del 2011, però a Nova York es va utilitzar per primera vegada una eina que influiria substancialment en el moviment Occupy Wall Street: els anomenats canons de so. Ara aquests aparells han arribat a Ciutat Vella, concretament a la manifestació en suport del barri de Gamonal, de la mà dels Mossos d’Esquadra.

Imatge d'un canó de so, utilitzat per primera vegada pels nord-americans

El canó de Wall Street va néixer aproximadament l’any 2000 com un mecanisme de guerra que alertava la marina nord-americana davant possibles atacs, sobretot després de l’atemptat contra al vaixell americà USS Cole. Els canons van anar evolucionant i finalment es van convertir en aparells antidisturbis. Tot i que suposen un “avenç” davant les anteriors pilotes de goma, el cert és que les noves eines dels antiavalots no són tan inofensives com semblen. La potència màxima de l’aparell és de 148 decibels a una distància d’un metre; suposant que els manifestants haguessin estat a 30 o 40 metres dels canons, una exposició de mitja hora al seu soroll els podria haver perjudicat greument l’oïda.

Realment eren necessàries aquestes eines? Quan trigarà l’Ajuntament a rebre la primera demanda per danys irreparables a l’aparell auditiu? Potser no caldrà recórrer als tribunals si els Mossos les utilitzen amb moderació, però, tenint en compte els antecedents, la seva posició no està gens clara. També hem de remarcar que la manifestació de Barcelona en suport als veïns de Gamonal va ser una de les més violentes, amb un balanç de tres detinguts i cinc policies ferits –la qual cosa no justifica l’ús dels canons al carrer Carretes, però ens ajuda a comprendre per què es van utilitzar. Es van convocar protestes a Madrid o a València, però els disturbis no van ser tan greus. Els veïns de Burgos finalment van aconseguir paralitzar les obres del bulevard, però això no ha impedit que les noves armes dels Mossos entrin a Barcelona. A partir d’ara haurem de comprovar nosaltres mateixos si aquests aparells són realment efectius.