El fracàs de Ginebra II

No és fàcil atribuir responsabilitats a la Guerra Civil de Síria. Les potències occidentals culpen Al-Asad d’una guerra que fins ara ha provocat 140.041 morts, segons dades d'El Periódico. D'altra banda, Rússia rebutja l'interès dels Estats Units per prioritzar la transició política i advoca per no instrumentalitzar el conflicte amb l’objectiu “d’enderrocar el règim d'Al-Asad", tal com afirma el titular d'Exteriors rus, Serguéi Lavrov.

Més enllà de les diferències entre les potències internacionals, la participació d'Iran a la Guerra de Síria i, sobretot, la presència de grups yihadistes que aprofiten el buit de seguretat del país empitjoren substancialment un conflicte que, en essència, enfronta el govern i l'oposició. El programa nuclear d’Iran i la participació activa de la facció dels Quds a favor d’Al-Assad han provocat reticències a nivell internacional i, en última instància, ha portat les Nacions Unides a excloure Iran de la Conferència de Ginebra II. Una conferència que, d’altra banda, no ha aconseguit grans canvis.

L’oposició rebel demana la creació d’un òrgan de govern transitori, mentre que el règim exigeix que finalitzi la violència “abans de parlar d’altres qüestions”. És cert que l’oposició siriana, molt heterogènia, ha provocat atemptats de gran magnitud –sobretot el grup islàmic ISIL–, però el govern d’Al-Assad contribueix de forma molt significativa a augmentar aquesta violència que denuncien.

Lajdar Brahimi, mediador de l'ONU, ha intentat sense èxit conciliar les diferents posicions del país. Foto: AP

Barris sencers han estat destruïts amb excavadores per dissuadir a possibles rebels, centenars d’evacuats d’Homs han estat detinguts, i un portaveu de l’ONU, Rupert Calville, ha anunciat que estan molt preocupats per aquests arrestos... Sigui com sigui, el govern d’Al-Assad no pot pretendre aconseguir els seus objectius sense fer concessions, i encara menys quan no té el suport de la comunitat internacional.

Al-Asad ja ha anunciat que, en una hipotètica tercera ronda de negociacions, no vol tractar el tema d’un possible govern interí que substitueixi a l’actual. L’immobilisme d’ambdues parts, doncs, desespera el mediador de l’ONU, Lajdar Brahimi, i condemna Síria a una Guerra Civil cada cop més difícil de resoldre.

Encara queden molts punts que s’haurien de tractar en profunditat: la Primavera Àrab ha augmentat les esperances democràtiques dels rebels sirians o a empitjorat la situació? El yihadisme ha estat instrumentalitzat per part d’Al-Asad? El ministre d’Exteriors Jordà, Marwan Muasher, afirma a una entrevista al País el 4 de febrer que el govern ha aprofitat els atacs terroristes “per allargar el conflicte i dir que la seva és una guerra contra el terrorisme internacional”.

L’ambigüitat i l’opacitat, doncs, són dos dels elements principals del règim, i legitimen actuacions de dubtosa moralitat que ningú pot demostrar. I els que ho intenten, com el periodista Marc Marginedas, són segrestats. Muasher, a més, considera que “el món àrab no és monolític” i, per tant, la Primavera Àrab provoca conflictes entre laics i islamistes, entre extremistes i partidaris d’un altre tipus d’oposició. És molt difícil que un govern sigui acceptat per tothom. Haurem d’esperar a una possible tercera ronda de negociacions per veure si algun dels bàndols cedeix i pensa una mica més en el poble siri.