El Delta en lluita

Amb els lemes “ni un pam de terra, ni una gota d’aigua” o “tornarem a lluitar, tornarem a vèncer”, els ecologistes de l’Ebre tornen a plantar cara al Govern. Potser seria més fàcil mantenir la conservació del riu si els territoris de la conca poguessin exercir l’autodeterminació del seu Delta, però el cert és que fins i tot les regions implicades estan dividides.

Aragó, Navarra i vuit comunitats més donen suport al nou Pla Hidrològic d’Arias Cañete, el ministre espanyol d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, mentre que Catalunya pressiona el Govern perquè ofereixi més concessions. El PSC també intervé al debat per acusar la Generalitat “d’incoherència” –CiU va donar suport al Pla anterior, més restrictiu– i per demanar a l’executiu de Rajoy que dialogui amb tothom.

El punt més polèmic del Pla Hidrològic són els cabals ecològics que s’estableixen per als diferents trams de l’Ebre. El projecte del Govern ha fixat un mínim de 3.009 hectòmetres cúbics d’aigua anuals per -simplificant molt- assegurar la biodiversitat i el desenvolupament sostenible de les Terres de l’Ebre.

Imatge del Delta de l'Ebre. Foto: Institut Cartogràfic de Catalunya

Aquest mínim, segons l’executiu, seria suficient per evitar l’erosió del mar als trams propers a Tortosa i per procurar l’abastiment d’aigua al tram final del riu. A més, Arias Cañete i Federico Ramos de Armas, secretari d’Estat de Medi Ambient, afirmen que el Pla actual ofereix un 10% més de cabal que al pla anterior d’Aznar.

És suficient l’increment d’aquest 10% per aconseguir que totes les comunitats implicades en el procés –menys Catalunya– es posin d’acord? Per què van rebutjar el Pla d’Aznar si, en essència, era el mateix? Hi ha altres interessos darrere d’aquest suport al Govern?

Dani Forcadell, del sindicat Unió de Pagesos, opina que “el Govern ha aconseguit dividir-nos” perquè ha deixat la porta oberta a augmentar aquest mínim si es demostra que serà perjudicial per la conca del riu. A més, els interessos de les multinacionals, de la indústria i de l’agricultura en general pesen més que els reclams aïllats de la Plataforma en Defensa de l’Ebre.

Forcadell creu que s’han quedat “pràcticament sols”, i així no poden fer front a l’estratègia de l’executiu de parlar només sobre els punts atractius del Pla. Arias Cañete parla d’economitzar recursos, de disposar àmplies zones de regadius “tecnificats i competitius” i de satisfer les demandes d’aigua de les empreses properes.

D’altra banda,“l’oposició” incideix en els aspectes més controvertits: la resolució del Govern d’establir només 80 hectòmetres cúbics per als mesos secs o les previsions que xifren la demanada d’aigua per al 2017 d’un 70% i, per tant, el Delta hauria de sobreviure amb el 30% restant.

El Govern encara ha d’aclarir molts punts sobre el Pla Hidrològic, però no ho tindrà fàcil per convèncer als ecologistes i a tots aquells que viuen del cultiu de l’arròs als últims trams de l’Ebre. El catedràtic d’Ecologia Narcís Prat afirma que el Pla, definitivament, no defensa “els interessos de l’Ebre”, però aportarà beneficis econòmics que també s’han de tenir en compte a l’hora de fer una anàlisi acurada.